TABÚ I DENÚNCIA SOCIAL

 DENÚNCIA SOCIAL: PREUS DESORBITATS DE RENFE

S.XXI: EL SEXE SEGUEIX SENT UN TABÚ SOCIAL?

LES ÚNIQUES MARQUES QUE HAURIA DE TENIR UN ANIMAL

PlayMancer, un Serious Game terapèutic

PlayMancer és un videojoc dissenyat per l'Hospital Universitari de Bellvitge (Barcelona) amb la intenció de millorar la regulació emocional i la impulsivitat en aquelles persones amb Trastorns Alimentaris i Trastorns del Control de l'Impuls, com el joc patològic.

La teràpia consisteix en, a partir d'aquest joc terapèutic, provocar situacions d'alta excitació i desafiament, sent l'objectiu aconseguir un autocontrol sobre la persona i no guanyar, com és la finalitat en la majoria de videojocs. 

Per tal de conèixer els efectes sobre el jugador és necessari la utilització de biosensors que enregistrin mesures tals com la taxa cardíaca, la saturació d’oxigen, la temperatura, la freqüència respiratòria...

El videojoc comença i finalitza amb tres minuts que inciten a la relaxació en els quals les imatges que apareixen són de paisatges paradisíacs. Passats aquests tres minuts inicials es mostra el menú inicial en el qual el jugador pot optar per diferents "Illes", cada una de les quals suposa un joc i/o dinàmica diferent. Una d’aquestes dinàmiques, per exemple, consisteix en bussejar pel fons del mar en busca de peixos o tresors amagats, controlant el consum d’oxigen per tal de poder seguir amb el joc.

Quan el jugador mostri signes d’estrès, pot optar per l’illa “Senyals de Magupta”, en la qual es troba una dinàmica que consisteix en dibuixar constel·lacions mitjançant les respiracions lentes del jugador.

D’aquesta manera es pretén que el jugador s’enfronti a situacions que requereixen certa paciència i autocontrol, per tal d’aprendre a controlar els impulsos sobre ell mateix.

Prezi

Mi tecnoautobiografía

Siempre he pensado que una imagen vale más que mil palabras y, además, me gusta bastante la fotografía, así que éste es el resultado de mi tecnoautobiografía.

No hace falta ser mago... para hacer magia

     La 'magia' no son solo los trucos o los juegos de manos que nos vienen a la cabeza cuando escuchamos esta palabra. La magia es mucho más que eso. Son todos los momentos mágicos que no nos dejan indiferentes y que, sin darnos cuenta, nos dibujan una sonrisa en la cara. 

La fotografía que he elegido para la cabecera del blog plasma muy bien la magia de la que hablo. Fue tomada durante unos disturbios en Vancouver en los que la chica fue herida. Su compañero, lejos de huir de la batalla, se tumbó junto a ella y no la dejó sola en ningún momento. 

Por cosas como esta, decidí estudiar Educación Social ya que creo que es una carrera (y una profesión) llena de magia. La magia de ver como hay personas que luchan por seguir adelante, la magia de las mejoras de aquellas personas a las que acompañas, la magia de ver como a personas que, probablemente, han vivido momentos difíciles en su vida, les espera un futuro mágico. 

Se podría decir que estoy enamorada de la magia y que no hace falta ser mago, para hacer magia.